El procés de Montjuïc. Anarquisme i repressió a la Barcelona de finals del segle XIX

El Castell de Montjuïc acull l’exposició temporal “El Procés de Montjuïc Anarquisme i repressió a la Barcelona de finals del segle XIX”. La mostra posa el focus en la situació que visqué la Barcelona de la dècada del 1890 derivada de les tensions socials i polítiques entre l’obrerisme en general, i l’anarquisme en particular, i l’estat. Tensions que van desencadenar atemptats contra l’autoritat establerta i una posterior repressió brutal per part de l’estat.

Amb el nom de procés de Montjuïc ha passat a la història la causa judicial i política que es proposava aclarir les circumstàncies i els autors de l’atemptat que va produir-se el 7 de juny de 1896 al carrer dels Canvis Nous de Barcelona, en el transcurs de la processó de Corpus, i que va causar dotze morts i una cinquantena de ferits. En realitat, però, va convertir-se en una gran campanya de repressió contra el moviment obrer en general, i anarquista en particular . Com a resultat d’un procés judicial completament arbitrari, el 4 de maig de 1897 van ser executats cinc homes innocents al castell de Montjuïc. Una gran campanya internacional va denunciar al món els abusos i l’arbitrarietat del sistema polític de la Restauració. L’historiador i escriptor Antoni Dalmau ens situa en el context social de l’època, un temps de dinamisme industrial i de canvis profunds en què, tanmateix, les condicions de vida dels obrers eren extremament miserables, amb jornades de treball molt llargues i salaris molt baixos. El moviment obrer va orientar-se cap a la tàctica de les vagues generals. Però la resposta brutal dels governs oligàrquics de la Restauració va radicalitzar les postures i va alimentar les tesis dels grups partidaris de l’acció directa, en una espiral sense sortida.Entre el 1884 i el 1900, només a Barcelona, van esclatar una seixantena d’artefactes que van causar trenta-vuit morts.