Antoni Clavé “Clavé en escena

Tot i ser conegut, sobretot, com a pintor, Antoni Clavé i Sanmartí (Barcelona, 1913 – Sant Tropès, 2005) desenvolupà una trajectòria artística que inclogué la il·lustració, l’escultura, el cartellisme, el gravat i, de manera destacada, l’escenografia i el vestuari per a obres teatrals i ballets. Aquesta exposició posa el focus en aquesta faceta, breu però decisiva, que el va projectar internacionalment i li va valer un ampli reconeixement gràcies a una creativitat innovadora i transgressora. Clavé abandonà aquest àmbit per dedicar-se plenament a la pintura. La mostra reuneix vint-i-set obres creades entre 1946 i 1953, un període en què Clavé es va endinsar intensament en les arts de l’espectacle. Entre les peces exposades destaquen figurins i esbossos per a Los Caprichos , Carmen , Ballabile , Don Perlimplin , Les noces de Fígaro i Deuil en 24 heures , així com el sorprenent teatrí de l’acte II de Don Perlimplin , un exercici tridimensional que combina cordes, cartró i collage per aportar volum i presència escultòrica a l’escena. L’exposició es completa amb fotografies de Clavé, documents històrics (programes de mà, invitacions i retalls de premsa) i un vídeo amb fragments de ballets i declaracions de l’artista. Amb la seva sensibilitat plàstica i un esperit sempre renovador, Clavé va convertir l’espai teatral en un laboratori d’experimentació i llibertat creativa. “Clavé en escena” s’inscriu dins la gran retrospectiva “Clavé amb majúscules” que té lloc al Palau Martorell i el Reial Cercle Artístic. Aquesta commemoració, organitzada amb la col·laboració dels Archives Antoni Clavé i la Galeria Joan Gaspar, compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència i el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya. «Els decorats i vestits de Clavé eren d'un color i una fantasia ferotges que haurien fet que fins i tot el cor de Diaghilev bategués més ràpidament .» Richard Buckle . The Observer, 1949. «El vestuari i els decorats de Clavé (...) Em van semblar tocats per la gràcia del geni.» Claude Samuel. L’intransigeant, 1961. «Entre els escenògrafs moderns, és clar, hi ha Clavé, de les quals Carmen i Revanche són dos grans èxits.» Combat, 1961. Relacionats