L’ART DE LA GUERRA Estratègies per vèncer sense lluitar
La mostra posa el focus en l’obra de l’autor xinès Sunzi, L’Art de la Guerra, considerada el primer tractat d’estratègia militar conegut. El llibre, ambientat a la Xina dels segles VI-V aC, ha esdevingut un referent per a diverses generacions no només en l’àmbit de l’estratègia militar, sinó també de la cultura, la política i el pensament estratègic.
Situada a les sales 18 i 19 del Castell de Montjuïc, la mostra constitueix un recorregut visual, plàstic i sensorial, en què els espais i elements conflueixen per completar l’experiència del visitant, que pot viure en primera persona L’Art de la Guerra.
“Es tendeix a assumir que la producció d’aquest tractat militar va tenir lloc en un subperíode de la dinastia Zhou que rep el nom dels Regnes Combatents”, afirma el traductor de l’obra de Sunzi del xinès al castellà, el Dr. Albert Galvany. “És un període crucial per a la història de la Xina antiga”, afegeix. En una època molt convulsa, amb guerres importants i constants entre les set potències que constituïen el mapa geopolític xinès del moment, i en què aquestes set potències competien per l’hegemonia, Sunzi, aposta amb L’Art de la Guerra per centrar tots els esforços de l’estratègia en evitar la batalla i el vessament de sang. Utilitza el càlcul de riscos, les aliances, l’engany informatiu i polític per evitar l’enfrontament militar. Segons Galvany, “la finalitat d’aquest tractat militar no consisteix tant en aniquilar, en eliminar l’adversari, com en dominar-lo”. L’autor converteix la reflexió sobre la guerra en una reflexió sobre l’exercici del poder, la manipulació del discurs, la dominació i el conflicte entre grups. En paraules del comissari de l’exposició, Manel Ollé, Sunzi planteja que “l’única batalla que val la pena emprendre és la que ja està guanyada abans de començar. L'engany dels estratagemes, la invisibilitat i la dissimulació, la rapidesa i l'adaptació, les aliances o el coneixement de l'enemic i de les pròpies forces són algunes de les claus d'una reflexió sobre la guerra amarada de metàfores com la de l’aigua, dúctil però invencible”.