La imatge de la Catalunya dels 60

Als anys seixanta, es va posar en marxa una indústria cultural a Catalunya que pretenia recuperar la presència dins la societat catalana, perduda i silenciada pel règim franquista des del final de la Guerra Civil. La cultura catalana va deixar d’estar a la defensiva i va passa a adoptar, clarament, unes actituds més creatives i dinàmiques. Aquesta reacció es volia fer evident no sols amb el contingut, sinó també a través de la imatge.

Jordi Fornas i Martínez (Barcelona, 1927-2011), format a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, es va dedicar plenament a la producció pictòrica i artística. A principis dels anys seixanta, va començar a tenir encàrrecs a títol personal i va deixar de banda la pintura per dedicar-se plenament al disseny gràfic . En aquest àmbit, va assolir un prestigi i reconeixement considerables i va ser artífex del disseny d'alguns dels pilars moderns més importants del renaixement cultural de la segona meitat del segle XX, donant identitat gràfica a la nova cultura de masses en català que es va desenvolupar a Catalunya.

La seva obra gràfica beu de l’ estètica pop britànica , del disseny de l’escola suïssa i, especialment, de la gràfica francesa dels anys cinquanta. La mescla de totes aquestes influències es veu plasmada en recursos i usos que componen un dels puntals del que anomenem estil Fornas .