Diari d'un pianista

Com molts altres artistes catalans de finals del segle XIX, el pianista Ricard Viñes (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943) va marxar a París per continuar els seus estudis i completar la seva formació musical. Hi arribà l'octubre de 1887, amb només dotze anys. Poques setmanes després, fou admès com a alumne oient al Conservatori de París, i gairebé al mateix temps començà a escriure un dietari personal que constitueix el fil conductor d'aquesta exposició. Ben aviat, el jove pianista s'introduí en alguns dels cercles artístics, musicals i literaris més actius i innovadors de l'època, i esdevingué un dels pianistes més reconeguts de la seva generació i un dels principals difusors de la nova música francesa. L'exposició, en el marc de la commemoració del 150è aniversari del seu naixement, vol donar testimoni d'aquesta trajectòria a partir de documentació inèdita. Comissariada per Màrius Bernadó.