Sòlid que es fon en l’aire

Sòlid que es fon en l’aire és un projecte de Toni Giró (Barcelona, 1966) que reuneix una selecció d’obres dels darrers trenta anys. Lluny de presentar-se de manera antològica, les obres actualitzen i contrasten les relacions que s’estableixen entre elles per tal de superar la distància cronològica i posar en joc la multiplicitat de sentits.

Amb un clar arrelament en l’escultura expandida, l’obra de Toni Giró revela un interès per la imatge situada a l’espai, activada pels dispositius tridimensionals que construeix. L’autor rastreja, amb una mirada crítica sobre el present, els diversos atzucacs històrics i les seves cruïlles de sentit, sovint des de la ironia, per assenyalar els límits i possibles punts de fuga de la contemporaneïtat.

L’artista utilitza l’escultura, la instal·lació, la fotografia, el vídeo o el dibuix per convidar-nos a reflexionar sobre la fragilitat de la construcció de sentit mitjançant una pràctica que dona importància a la materialitat i l’objectualitat de l’obra. Alhora, integra els plantejaments de l’art conceptual –desenvolupat a la Catalunya dels anys setanta– per aterrar-los als nostres dies. Així doncs, Sòlid que es fon en l’aire és una proposta que posa l’ull a les fissures de la contemporaneïtat sense perdre de vista les teories conceptuals que van obrir-nos, anys enrere, un nou ventall de possibilitats.

Concepte i obra de l’exposició: Toni Giró.

Trampa groga (detall), 1998. Fotografia: Toni Giró.