Beyond Tags

BEYOND TAGS

Durant tota l'evolució de l'ésser humà la catalogació de les persones ha estat sempre vigent. La societat necessita etiquetar-nos, posar-nos en un calaix concret per a poder fer estadístiques, per a classificar-nos, per a donar-nos drets o llevar-nos-els, i en última instància, per a controlar-nos. Però nosaltres mateixos, induïts des de la infància per aquesta necessitat de classificació, també ens etiquetem. Gènere, classe social, tendències polítiques, estat social, tendència sexual, gustos musicals, religió, aspecte físic, tribus... Aquesta classificació o etiquetació ens porta a la necessitat de ser coherents amb el patró que ens hi ha, i ens hem adjudicat. Aquesta coherència comporta una espècie d'esclavitud que ens impedeix desenvolupar-nos personalment, canviar. Amb aquesta premissa, hem demanat als artistes que participaran en l'exposició col·lectiva, que a través de les seves obres, i en diferents disciplines artístiques ens donin la seva visió i la seva opinió sobre aquest tema. Aquesta llibertat que reivindiquem, també l’oferim a aquests dotze artistes, donant-los plena llibertat per a, si així ho desitgen, s'escapin del tipus d'obra per la qual són identificats, o no, i així crear amb total llibertat les obres que seran el cos de l'exposició.

Durante toda la evolución del ser humano la catalogación de las personas ha estado siempre vigente. La sociedad necesita etiquetarnos, ponernos en un cajón concreto para poder hacer estadísticas, para clasificarnos, para darnos derechos o quitárnoslos, y en última instancia, para controlarnos. Pero nosotros mismos, inducidos desde la infancia por esta necesidad de clasificación, también nos etiquetamos. Género, clase social, tendencias políticas, estado social, tendencia sexual, gustos musicales, religión, aspecto físico, tribus… Esta clasificación o etiquetación nos lleva a la necesidad de ser coherentes con el patrón que nos han, y nos hemos adjudicado. Esa coherencia conlleva una especie de esclavitud que nos impide desarrollarnos personalmente, cambiar. Con esta premisa, hemos pedido a los artistas que participarán en la exposición colectiva, que, a través de sus obras, y en diferentes disciplinas artísticas nos den su visión y su opinión al respecto. Esa libertad que reivindicamos, también se la ofrecemos a estos doce artistas, dándoles plena libertad para, si así lo desean, se escapen del tipo de obra por la que son identificados, o no, y así crear con total libertad las obras que serán el cuerpo de la exposición.

Throughout human evolution, human cataloging has always been in place. Society needs to label us, to put ourselves in a concrete drawer to be able to produce statistics, to classify us, to give us rights or to take them away from us, and ultimately to monitor us. But we ourselves, induced from childhood by this need for classification, are also labeled. Gender, social class, political trends, social status, sexual tendency, musical tastes, religion, physical aspect, tribes... This classification or labelling leads us to the need to be consistent with the pattern we have, and we have been awarded. This consistency involves a kind of slavery that prevents us from developing personally, from changing. With this in mind, we have asked the artists who will participate in the collective exhibition, through their works, and in different artistic disciplines, to give us their vision and opinion on this subject. This freedom that we claim is also offered to these twelve artists, giving them complete freedom to, if they so wish, escape the type of work for which they are identified or not, and thus create in full freedom the works that will be the body of the exhibition.